cor1
1 1 m. [LC] [MD] [ZOA] Òrgan muscular situat en la cavitat toràcica que, contraient-se rítmicament, és l'agent principal de la circulació de la sang. Els batecs del cor. Palpitacions de cor. La sang que aflueix al cor.
1 2 m. [LC] per ext. Batre o bategar el cor a algú d'emoció. Sagnar el cor a algú. Una impressió, un espectacle, dolorós, trencar el cor. Amb el cor oprimit, anguniós.
2 1 m. [LC] El cor considerat com a seu del sentiment interior, del sofriment, de l'alegria, del desig. Portar gravada una cosa al cor. Tenir el cor net. Tenir el cor trist, alegre. Tenir una pena al cor. Rosegar, una pena, el cor. Tenir el cor al treball.
2 2 [LC] anar amb el cor a la mà [o tenir el cor a la mà] Comportar-se sense dissimulació.
2 3 [LC] arribar al cor Commoure, emocionar, vivament.
2 4 [LC] de cor loc. adv. Sincerament. Sempre ha estat catòlic de cor.
2 5 [LC] de cor a pensa loc. adv. Per impuls del cor. Obrar de cor a pensa.
2 6 [LC] dir el cor una cosa Tenir el pressentiment d'una cosa. El cor em diu que vindran, que plourà.
2 7 [LC] donar-se mal cor Afligir-se, tenir ànsia.
2 8 [LC] ésser tot cor Ésser molt sensible.
2 9 [LC] portar el cor a la boca [o tenir el cor a la boca] Ésser sincer, obert.
2 10 [LC] posar-se en cor de fer una cosa Proposar-se de fer-la.
2 11 [LC] sortir una cosa del cor Ésser feta amb sinceritat.
2 12 [LC] tenir en cor de fer una cosa Desitjar fer-la.
3 1 m. [LC] El cor considerat com a seu de l'afecció, especialment de l'amor, de la sensibilitat, de la bondat, del sentiment moral. El cor d'una mare. Guanyar el cor d'algú. El sagrat cor de Jesús. Posseir el cor d'un home, d'una dona. Tenir bon cor, mal cor. Un cor dur, inhumà, de bronze. La pau del cor.
3 2 [LC] cor de pedra [o cor empedreït, o cor sec] Cor insensible.
3 3 [LC] cor què vols, cor què desitges [o a cor què vols, cor què desitges] Amb la satisfacció total dels desitjos.
3 4 [LC] de mal cor loc. adv. De mala gana.
3 5 [LC] de tot cor [o de cor, o de bon cor] loc. adv. Ben de grat.
3 6 [LC] per cor de loc. prep. Amb la intenció de.
3 7 [LC] tenir el cor moll Ésser de caràcter molt compassiu.
4 1 m. [LC] El cor considerat com a seu de la força d'ànima, coratge. No tenir cor de fer una cosa. Un cor de lleó. Un cor de gallina. El vi bo dona bon cor.
4 2 [LC] de cor loc. adv. De memòria. Aprendre, saber, de cor.
4 3 [LC] fer el cor fort Sobreposar-se a les adversitats amb la força de la voluntat.
4 4 [LC] veure's amb cor de fer una cosa Veure-se'n capaç.
5 m. [LC] Pit, com a receptacle del cor. El vaig estrènyer contra el meu cor.
6 1 m. [HIG] [LC] Representació convencional d'un cor.
6 2 m. pl. [JE] Coll de la baralla francesa que duu dibuixats cors vermells.
6 3 m. [JE] Carta d'aquest coll.
7 1 m. [IT] Excèntric de forma de cor, calculat i delineat geomètricament per transformar un moviment circular continu en un altre de rectilini alternatiu de velocitat constant, emprat en diverses màquines tèxtils per a transmetre moviment al mecanisme de plegament del fil.
7 2 [ZOI] cor de bou Mol·lusc lamel·libranqui, de conquilla cordiforme amb l'àpex retorçat en forma d'hèlix i dues valves iguals (Isocardia cor ).
7 3 [AGA] [BOS] cor de Maria Planta herbàcia perenne de la família de les papaveràcies, de flors vermelloses o rosades, en forma de cor i disposades en raïms penjants, originària de l'Àsia oriental i cultivada als jardins (Dicentra spectabilis ).
7 4 [OP] cor de via Punta que formen dos carrils de vies diferents, en els encreuaments i els canvis de via, en el punt on es tallen, per a donar pas a la pestanya de la roda.
8 1 m. [LC] Part central d'una cosa, la més amagada, la més essencial. El cor d'una fruita. Bigues de cor de roure. El cor de la mola. El cor d'una ciutat, d'una contrada. El cor d'una qüestió. El cor de l'hivern.
8 2 m. [AGF] [BO] [IMF] Duramen.
9 m. [HIG] Abisme 6.
